Pels guiris? Lucha libre, una màscara del sonat de turno i uns tacos. Potser és el més adrenalític daquí, -"si vas con precauciones", l'etern consell- (pujar a un pesero a 200 per hora també és aventura pura!). Estar aquí diuen que és perillós però no deixa de ser una ciutat boja, caòtica, mal planificada, amb resobrepoblació i que vibra constantment a causa d'un sòl massa sobreexplotat. Visc en un 4t pis i a vegades, estirada, sento com el llit vibra (per Catalunya ja estaria pegant crits pel terratrèmol que s'aproxima). Camines tranquil pel barri [clar, si no es Doctores...:)], saludes al panadero, a la senyora de la tiendita, al senyora de la tiendita del lado, a Nicolás el taquero, al quiosquero, al viejito Rodolfo i ja estàs a la boca del metro preparada per creuar tot el districte federal per acabar a l'Estat de Mèxic, a la universitat del PijiTec, un món de fantasia i cotxes per cada alumne. Tornes d'allà, després de milers de contrastos (sempre des de lluny, a través dels vidres bruts i esquinçats del pesero -la furgo atrotinada que funciona de transport públic-) tornes al teu barri, tornes a la tiendita a comprar aigua i ja ha passat tot un dia. Et fa falta menjar? cap al mercat central. Tot està bé, estàs segura, estàs bé. Massa bé per estar en un lloc on res està bé. Si no tens classe: de passeig pel centre, a tocar les congues, lectura tranquila, guiritour pels barris, a la cineteca, a fer unes chelas a qualsevol bar de mala mort o, díces, cantina...
El passat cap de setmana, amb un parell d'amics que tinc per aquí vam anar al Mercado de Tepito, diuen que és tant i tant perillós a partir de las 5 de la tarda (té hora marcada i tot "para que salgan los rateros"). Un amic del Neto es posa davant, les dues catalanes darrere i al final doncs el Neto, monten una esquadra per protegir-nos però en cap moment veig res estrany: és un mercat com el dels gitanos de la Rambla -que no pl. del Mercat! Em diuen:"Hay algunas puertas que dan a vecindades... ahí mejor no entrar nunca, puro narco". Puro narco? Ficció o realitat. Evidentment que existeixen aquestes xarxes de narcotràfic (cada matí al quiosc em paro a veure les portades dels diaris: malgrat ser la majoria bastant amarillos tots contenen la mateixa paraula al titular: tiroteo o decapitados). Existeixen, és evident, però estic lluny de tot això i sembla que no hagi entrat totalment al DF sense haver conegut aquesta violenta realitat, és a dir, tinc les escenografies de les pel·lícules de Alejandro González Iñarritu a prop sempre però estan tancades al públic (obvi). És com un quiero y no puedo (porque corro peligro, obvi també).
Li comentava a un amic de la Universitat i em diu:"Marta, no te pasó nada, cierto? pues ya deja de pensar". No pienses diu... encara no conose mi pequeña cabesita aquest.
Tant invent estúpid i l'únic que necessitem és la Màquina dels Autòctons: si vas a Cuba et converteixes en mulata, si vas als Pirineus et converteixes en una veïna més del poble amb el nas vermellet (sense aquells trets característics dels que som de la capital, encara que sigui de Tarragona), si vas al Japó, axina'm els ulls! Si vaig a Mèxic: fes-me morena amb els ulls foscos (baixeta no pro...). Això ajudaria a poder moure't amb més llibertat... a poder conèixer aquella realitat que tant a prop està però que tant lluny la sents. I ja, si el nivell d'adrenalina et demana més:
Fes-me invisible, si us plau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario