Pandero públic

Al DF existeixen autobusos solament per dones, els més estrafalaris són de color rosa amb flors (...) i els normals simplement duen un cartell: SÓLO PARA MUJERES. A les hores punta el metro també es divideix en dos, uns vagons per dones i nens i nenes i els altres para puro hombre.
Em feia molt riure això de separar la gent, bé, em feia riure perquè encara no entenia el perquè de tot plegat. Dissabte ho vaig entendre. La Maldita Vecindad, un grup mexicà molt bo que ja seguia des de Barcelona, tocava al Zócalo. Brutal! Tot ple de gent cantant a ple pulmó (bajitos pero ruidones), amb la pell de gallina. Vam arribar tard perque entre les esperes d'uns i les esperes d'altres... però bé, l'ambient era més que bo! Vam començar a caminar entre la marea de gent, cercant un bon lloc, agafant bé la ronyonera per evitar posteriors sorpreses però em vaig agafar la part que potser no hagués calgut. De sobte començo a notar una presència estranya pel pandero, no és un roçament, què és? M'estan tocant el cul de manera vil!! em giro i em trobo un chaparro d'1 metro i mig (amb respecte a hobits i lombdises) que realment m'estava tocant el cul. Em paro, me'l quedo mirant de:"ja?" i marxa. Continuo caminant entre espantada perquè ves a saber... encara em farà algo aquest pringau.
Ens apossentem en un lloc mig espaiós tapant a tota la gent que teníem darrere (bé, no és gaire difícil privar-los de bona vista) i reconec al mateix pardillo, torna a aparèixer sutilment. Es col·loca darrere. Jo em giro i me'l quedo mirant. Ell, impàvid, feia veure que veia el concert però era impossible: tenia al Ramon davant (2m x 2m). Dissimula i no li trec la mirada de sobre: "Que em torni a tocar", pensava "li giraré el cap". Veient la meva extenuada vigilància i que per culpa seva no mirava el concert tira una mica endavant i s'apropa a Sidonie, amiga parisina. Xinu xanu... xinu xanu... ja li té la mà posada al cul i quan ella es gira li clava la mà al pit. Hola?!?! L'aparta! i ell, sense immutar-se, continua caminant... en busca de més petxuga, segur.
I, el pitjor: després comentant-ho amb la gent de la classe em diuen que és el pa de cada dia al metro, al bus, als concerts... a les grans masses. Hi ha dones que fins i tot matinen més per estalviar-se les aglomeracions al metro de bon matí.
Volem caminar tranquil·les! Pandero públic... Violència! Dret al propi cos! Manolo! hoy te haces la comida solo!
Contra el patriarcat! (... i contra els chaparros amb les mans llargues!).
... guarro!